Carlismos

ABC

29/08/2010

Jon Juaristi

Tras su muerte, sigue Carlos Hugo de Borbón-Parma suscitando controversia en lo poco que queda del carlismo

Carlos Hugo de Borbón-Parma aceleró la implosión que el carlismo había comenzado a sufrir cuando ganó su última guerra, en 1939. El movimiento debía su longevidad a haber perdido todas las anteriores. Nunca alcanzó el poder, lo que le permitió sobrevivir en la pequeña política local como una alternativa inédita, mientras las camarillas que rodeaban a los pretendientes se extenuaban en conjuras domésticas que terminaban por lo general en anatemas y expulsiones. Por otra parte, la línea sucesoria carlista tuvo una mala suerte genealógica parecida a la de los Estuardo. La falta de descendencia de los dos últimos sucesores por vía directa de Carlos María Isidro de Borbón obligó a recurrir a la rama Borbón-Parma, que parte del carlismo rechazó, llevando a sus filas la querella dinástica. Sigue leyendo

Anuncios

Carlos Hugo de Borbón Parma, in memoriam

Fuente: http://www.ccarnicero.com/531

21/08/2017

Carlos Carnicero

Hace tres días falleció en Barcelona Su Alteza Real el príncipe Carlos Hugo de Borbón Parma. Mi amigo y compañero, el periodista Fernando García Romanillos, escribió un obituario intimista, brillante y riguroso en el diario El País, cuya lectura recomiendo encarecidamente. Yo por mi parte he recuperado la memoria de aquellos años en las líneas que he escrito y que transcribo a continuación. Sigue leyendo

Joaquin Bardavío, el juanista exterminador

27/08/2010

Julio Gómez Bahillo

El escritor y periodista Joaquín Bardavío, en las páginas del diario El Mundo, en la sección Tribuna, con el antetítulo del Fin del Carlismo, escribe un artículo titulado Del integrismo al socialismo autogestionario.

El artículo comienza así: “El reciente fallecimiento de Don Carlos Hugo de Borbón Parma ha supuesto la desaparición del último pretendiente carlista que enarboló esa bandera absolutista e insurreccional que provocó tres guerras civiles y participó activamente en una cuarta, la de 1936-1939”. A lo largo del texto expresa su convicción de que “el carlismo queda definitivamente para la historia”. Sigue leyendo

Del integrismo al socialismo autogestionario

El Mundo

27/08/2010

Joaquín Bardavío

El reciente fallecimiento de Don Carlos Hugo de Borbón Parma ha supuesto la desaparición del último pretendiente carlista que enarboló esa bandera absolutista e insurreccional que provocó tres guerras civiles y participó activamente en una cuarta, la de 1936-1939. Sigue leyendo

Carles Hug, el rei dels carlins

Regió7

25/08/2010

Ramon Felipó

A Barcelona ha mort el darrer pretendent carlí al tron de les Espanyes, Carles Hug de Borbó-Parma. Els carlins van aparèixer a la mort de Ferran VII, amb el seu germà, el Carles V dels carlins; van ser una força política i de vegades militar molt important a Catalunya i encara més a les nostres comarques de la Catalunya central tot el segle XIX i el primer terç del XX. El primer dels reis va visitar Solsona durant la primera de les guerres carlines. El seu fill, Carles VI, fou el de la guerra dels Matiners, amb importants batalles per casa nostra. El seu nét, Carles VII, va tornar a fer la darrera carlinada i el seu germà, que arribaria ser rei carlí, Alfons-Carles, va ocupar Berga i Solsona. Sigue leyendo

Déu, pàtria i rei, versió moderna

El Punt

27/08/2010

Jaume Oliveras i Costa

Una certa estètica carlista és a la base dels actuals partits nacionalistes

La mort del cap de la casa Borbó-Parma, la setmana passada, m’ha evocat una imatge de la infància, als anys seixanta, quan el germà gran del meu pare, tornant d’un indefinit viatge a l’estranger, li portà una fotografia dedicada de Carles Hug, feia molt poc casat amb Irene d’Orange i nomenat hereu del pretendent Xavier. El pare, educat en una família carlina però lluny d’adhesions ideològiques, guardà amb estima aquella fotografia, que jo recordo haver vist moltes vegades a un calaix del seu dormitori. L’oncle, que tingué certa importància en l’estructura de l’aparell carlí, estava exultant i confiava en la personalitat de qui havia de substituir el rei Xavier. Després, el propi enfrontament de Xavier Borbó-Parma amb el règim franquista i la posterior deriva cap el socialisme autogestionari, aprofundida per Carles Hug, deixà el germà del meu pare molt descol·locat en el mapa del nou carlisme, dubtant entre la fidelitat a Carles Hug i la temptació immobilista de Sixto Enrique, un dilema que compartiren molts dels militants històrics i que mantingueren fins la mort. A casa, la fotografia continuava al calaix. Sigue leyendo

Un rei que sí que ens defensava

Avui

04/09/2010

Josep Maria Solé i Sabaté

“Carles Hug defensava els drets legítims dels pobles, les seves llibertats, l’autodeterminació, tot plegat la versió moderna dels furs”

Només he tractat un rei, Carles Hug de Borbó, el pretendent legítim a la Corona de les Espanyes per part dels carlins. Un home culte, educat i agraït. A la Fundació Francesc Ribalta de Solsona a mitjans dels 80 vam iniciar uns seminaris sobre història social i durant uns anys vam avançar en l’estudi del carlisme. Férem el que la universitat no s’atrevia a investigar, enlluernada pel marxisme de nois de casa bona franquista, empedreïts classistes, exjoves rebels que no havien entès res del Maig del 68 i de la crítica al poder burocràtic i al comunisme soviètic i que res justifica la privació de la llibertat i la dignitat cultural i nacional. Sigue leyendo