Archivo de la categoría: 2010 Prensa catalana

Carles Hug, el rei dels carlins

Regió7

25/08/2010

Ramon Felipó

A Barcelona ha mort el darrer pretendent carlí al tron de les Espanyes, Carles Hug de Borbó-Parma. Els carlins van aparèixer a la mort de Ferran VII, amb el seu germà, el Carles V dels carlins; van ser una força política i de vegades militar molt important a Catalunya i encara més a les nostres comarques de la Catalunya central tot el segle XIX i el primer terç del XX. El primer dels reis va visitar Solsona durant la primera de les guerres carlines. El seu fill, Carles VI, fou el de la guerra dels Matiners, amb importants batalles per casa nostra. El seu nét, Carles VII, va tornar a fer la darrera carlinada i el seu germà, que arribaria ser rei carlí, Alfons-Carles, va ocupar Berga i Solsona. Sigue leyendo

Anuncios

Déu, pàtria i rei, versió moderna

El Punt

27/08/2010

Jaume Oliveras i Costa

Una certa estètica carlista és a la base dels actuals partits nacionalistes

La mort del cap de la casa Borbó-Parma, la setmana passada, m’ha evocat una imatge de la infància, als anys seixanta, quan el germà gran del meu pare, tornant d’un indefinit viatge a l’estranger, li portà una fotografia dedicada de Carles Hug, feia molt poc casat amb Irene d’Orange i nomenat hereu del pretendent Xavier. El pare, educat en una família carlina però lluny d’adhesions ideològiques, guardà amb estima aquella fotografia, que jo recordo haver vist moltes vegades a un calaix del seu dormitori. L’oncle, que tingué certa importància en l’estructura de l’aparell carlí, estava exultant i confiava en la personalitat de qui havia de substituir el rei Xavier. Després, el propi enfrontament de Xavier Borbó-Parma amb el règim franquista i la posterior deriva cap el socialisme autogestionari, aprofundida per Carles Hug, deixà el germà del meu pare molt descol·locat en el mapa del nou carlisme, dubtant entre la fidelitat a Carles Hug i la temptació immobilista de Sixto Enrique, un dilema que compartiren molts dels militants històrics i que mantingueren fins la mort. A casa, la fotografia continuava al calaix. Sigue leyendo

Un rei que sí que ens defensava

Avui

04/09/2010

Josep Maria Solé i Sabaté

“Carles Hug defensava els drets legítims dels pobles, les seves llibertats, l’autodeterminació, tot plegat la versió moderna dels furs”

Només he tractat un rei, Carles Hug de Borbó, el pretendent legítim a la Corona de les Espanyes per part dels carlins. Un home culte, educat i agraït. A la Fundació Francesc Ribalta de Solsona a mitjans dels 80 vam iniciar uns seminaris sobre història social i durant uns anys vam avançar en l’estudi del carlisme. Férem el que la universitat no s’atrevia a investigar, enlluernada pel marxisme de nois de casa bona franquista, empedreïts classistes, exjoves rebels que no havien entès res del Maig del 68 i de la crítica al poder burocràtic i al comunisme soviètic i que res justifica la privació de la llibertat i la dignitat cultural i nacional. Sigue leyendo

El rei ha mort, visca el rei

Avui

29/08/2010

Jaume Campàs i Fornols

Així acomiadaven els carlins el seu príncep, Carles Hug de Borbó, considerat pretendent legítim a la Corona de les Espanyes. Conegut com a defensor dels drets legítims dels pobles, de les seves llibertats, sobiranies, de l’autodeterminació, tot plegat versió moderna dels furs. Príncep autogestionari, com l’anomenaven d’altres, per la seva evolució social que va aportar al carlisme. Sigue leyendo

El príncipe autogestionario

La Vanguardia

19/08/2010

Miquel Villagrasa

El príncipe ahora fallecido preconizaba un socialismo autogestionario, alejado del tradicional “Dios, patria, fueros, rey” carlista

Si Franco lo hubiera querido, hubiera sido rey de España. Carlos Hugo de Borbón Parma, fallecido ayer en Barcelona, reunía los requisitos que la ley de Sucesión promulgada en 1947 por el dictador exigía, entre ellos, el de que se tratase de una “persona de estirpe regia” (el problema de carecer de la nacionalidad española lo resolvía Franco de un plumazo). Pero la historia fue por otros derroteros y el titular de los derechos dinásticos de los carlistas tuvo que ver cómo su lejano pariente Juan Carlos de Borbón y Borbón Dos Sicilias accedía al trono español, tras haber sido designado por Franco como su sucesor el 19 de julio de 1969. Sigue leyendo